El mandala és una figura geomètrica de desenvolupament concèntric i forma simètrica en què tot equidista i se subordina respecte d'un punt axial. Utilitzada per la seva significació mística i simbòlica tant en l'edificació arquitectònica com en les produccions plàstiques budistes.
Simbolitza tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. En tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre, el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.
Aquest mandala fou regalat al poble de Pollença per sa Santedat el Dalai-Lama l'any 1990 amb motiu de la visita que va fer per clausurar l'exposició d'Art Budista Tibetà que es va realitzar a l'Església del Convent.
D'entre els mandales, el de Kalachakra-també anomenat roda del temps-és un dels més complicats. En la seva creació intervé el Dalai-Lama, com a figura màxima del budisme; ell és l'encarregat de posar els primers grans de sorra: vermells, blancs i negres al centre, en representació del cos, la parla i la ment de Buda, després els monjos continuen col · locant la sorra. Per memoritzar els cents de símbols representats en el mandala de Kalachakra i aprendre a col · locar la sorra es necessiten almenys dos anys d'intens estudi, sempre es comença pel centre. S'utilitzen dos tipus d'eines: el chakpu per als detalls i la shinga, de fusta, per col · locar la sorra i corregir els errors. Un cop acabat, i quan ja ha servit com a cerimònia d'iniciació al Tantra (ensenyances budistes), és destruït pel Dalai-Lama com part d'un ritual i la sorra és tirada a l'aigua (el llac o el riu més proper, la mar ...).
El mandala de Kalachakra mostra un total de 722 deïtats i el palau on habiten. Les quatre cares de la deïtat anomenada Kalachakra representen les quatre àrees quadrades de diferents colors, que es refereixen als quatre punts cardinals. El palau on viuen les deïtats és el quadrat més gran de l'interior del cercle. Aquest edifici té cinc nivells, cada un d'ells és un quadrat amb quatre murs, en meitat de cada mur hi ha una entrada. Per ordre, des de l'exterior cap a l'interior, trobem: el primer nivell que és el del cos, el segon que és el de la parla, el tercer el de la ment i el quart el de la saviesa. Després d'aquest nivell trobem el que fa referència a la felicitat. Aquí dins està representada la flor de lotus amb vuit pètals, en el centre de la qual es troba Kalachakra amb la deessa Vishavamata. És la unió de la saviesa i la compassió. Al mandala hi ha molts més símbols, els dotze animals que porten flors de lotus estan associats als dotze mesos de l'any, les bandes circulars que envolten el quadrat representen els quatre elements: la banda groga representa la terra, la blanca-amb ones-l'aigua, la vermella el foc i la grisa el vent. La més exterior representa l'espai i la consciència.
Aquest mandala fou regalat al poble de Pollença per sa Santedat el Dalai-Lama l'any 1990 amb motiu de la visita que va fer per clausurar l'exposició d'Art Budista Tibetà que es va realitzar a l'Església del Convent. És el segon que es va realitzar, el primer va ser destruït com és habitual.
El mandala de Kalachakra fou elaborat per Tenzin Sopa i Tenzin Dana, monjos procedents del Monestir de Namgyal (Himàlaia indi).