1. Context històric
Les primeres petjades humanes a Pollença ens transporten a la protohistòria. Les construccions navetiformes de la serra de Cornavaques, Bóquer i Formentor, datades entre el 2000 i el 1500 aC, en són testimoni. També ho són els enterraments funeraris, com el conjunt de dotze coves a Sant Vicenç (1600–1300 aC) i la cova de Can Martorellet, una de les troballes més recents i rellevants.
Durant el període talaiòtic (1300–500 aC), el territori es va omplir de construccions aïllades i de poblats com Can Daniel Gran, amb més de 15.000 m² d’àrea urbana, i el poblat de Bóquer, que coexistí amb la ciutat romana de Pol·lèntia, fundada el 123 aC prop d’Alcúdia. Aquesta influència romana perdurà fins a l’època islàmica, quan els àrabs anomenaren Bullansa tota la comarca.
Amb la conquesta catalanocristiana (1229–1232) es posaren les bases materials i culturals de Pollença. Les terres de l’antiga Pol·lèntia-Bullansa quedaren dins la porció reial, però ben aviat Jaume I les cedí a l’orde del Temple i, en menor mesura, al bisbe de Mallorca, als cavallers de Tortosa i a altres barons. El 1240, la parròquia passà a mans del Temple, i el 1314, a l’orde de Sant Joan, que es mantingué com a principal senyor feudal fins al segle XIX.
Al segle XIV, Pollença ja mostrava signes d’organització municipal. Amb uns 3.000 habitants, era una de les viles més destacades de la Part Forana. Tenia una economia diversificada on sobresortia la ramaderia ovina i una incipient indústria tèxtil que es consolidaria en els segles següents.
Durant la baixa edat mitjana i l’època moderna, Pollença participà activament en la Revolta Forana (1450) i la Germania (1520), que provocaren anys de crisi. La seva situació costanera la convertí en objectiu dels corsaris turcs-barbarescs, amb ràtzies com la de Dragut el 31 de maig de 1550, rebutjada heroicament pels pollencins liderats per Joan Mas. Aquest episodi es commemora cada 2 d’agost amb el simulacre de Moros i Cristians, per les festes de la Mare de Déu dels Àngels, patrona del municipi.
La segona meitat del segle XVII aportà estabilitat. Se superaren les lluites entre Canamunt i Canavall, minvà el perill corsari i la població creixé fins als 5.000 habitants. El 1688 arribaren els jesuïtes i s’inicià la construcció del temple de Monti-sion, acabat el 1738.
Paral·lelament, es construí el nou temple parroquial (1714–1790), tot i que la façana no s’enllestí fins al segle XIX. En aquesta època, concretament el 1848, arribaren les Germanes de la Caritat, dedicades a labors assistencials i educatives, labor a la qual se sumarien posteriorment les Germanes dels Sagrats Cors.
Al segle XIX Pollença va perdre pes relatiu respecte a d’altres municipis de Mallorca. Així mateix, la població augmentà fins als 9.000 habitants, dedicats majoritàriament al camp, fet que no fou impediment per mercantilitzar cada cop més l’agricultura. Aquest creixement anà acompanyat d’una forta emigració cap a l’Argentina, especialment a Rosario i La Plata, que es mantingué fins a la Guerra Civil.
Mentrestant, naixia el nucli del Port de Pollença, conegut com «u Moll». El 1860 només hi vivia una família de pescadors, però la consolidació de la pesca i l’obtenció d’una duana el 1865, impulsaren el seu desenvolupament. Cap al 1900, ja tenia prop d’un centenar d’habitants.
En el vessant cultural, el tombant de segle i les primeres dècades del XX foren temps de renaixença cultural. Pollença esdevingué bressol de figures com Miquel Costa i Llobera, Ramon Picó i Campamar, Mateu Rotger i Guillem Cifre de Colonya, fundador de la Institució d’Ensenyança i de la Caixa d’Estalvis de Pollença, de la qual Clara Hammerl fou directora. A partir de 1914, l’arribada d’artistes forans com Anglada Camarasa i Titto Citadini consolidà el caràcter cultural del poble. Aquest fenomen coincidí amb l’inici del turisme de qualitat, amb hotels com el Mar i Cel, el Miramar, l’Illa d’Or i el Formentor. Tot plegat quedà truncat amb la Guerra Civil, que comportà repressió i l’empresonament d’aquells que havien lluitat per modernitzar i impulsar la igualtat social a Pollença durant la Segona República.
La postguerra significà fam i manca de llibertats. No fou fins als anys 50 que el turisme tornà amb força. Fins als anys 70, aquest convisqué amb un notable creixement industrial: tallers de ràfia, la fàbrica de catifes de Can Morató i la producció nàutica al Port de Pollença. Com a la resta de l’illa, a partir dels anys 80 el sector serveis i de la construcció esdevingueren els veritables motors econòmics, que eclipsaren la resta. Així mateix, cal apuntar la particularitat del naixement del lloguer vacacional en aquests anys, model imitat després a bona part de l’illa.
En aquesta època, Pollença començà a tenir un saldo migratori positiu, gràcies a la població procedent, principalment, d’Andalusia. També del Regne Unit, que avui constitueix la comunitat estrangera més nombrosa del municipi. A aquests s’hi afegiren, a partir de 1992, col·lectius procedents de l’Europa de l’Est i del Sud global. D’aquesta forma, el municipi arribà als 17.000 habitants el 2008, xifra que es manté actualment.
Text elaborat amb la col·laboració de Pere Salas, historiador.
2. Geografia i clima
Ubicació i límits
El municipi de Pollença està situat a l'extrem septentrional de Mallorca i de la serra de Tramuntana, entre la mar Mediterrània i la muntanya.
El seu territori i el seu paisatge es caracteritzen per la seva varietat, ja que dins el terme ens trobam amb serralades i muntanyes elevades i al mateix temps amb valls i planes que acaben morint a la mateixa badia, formant algunes zones humides. Lògicament, el seu paisatge és el resultat de la interacció entre el massís calcari i dolomític de la serra de Tramuntana i l’erosió provocada per la influència costanera de la mar Mediterrània.
El terme municipal de Pollença limita al nord i al nord-est amb la mar Mediterrània, al sud amb els municipis de sa Pobla i Campanet, a l’est amb Alcúdia i a l’oest amb el terme d’Escorca.
Té una superfície de 151 km², i ocupa el cinquè lloc en extensió dels municipis mallorquins. D’altra banda, és el municipi amb el litoral més extens, una gran part constituït per grans i espectaculars penya-segats.
Morfologia i relleu
Des del punt de vista del relleu, podem distingir dues grans àrees: les muntanyes i valls de la serra de Tramuntana, per una banda, i per altra la plana al·luvial que arriba fins al litoral, creant algunes zones humides. La major part del terme municipal forma part de la serra de Tramuntana, l’espai natural més extens i valuós de les Balears, a causa de la seva riquesa natural, paisatgística, cultural i patrimonial.
Els relleus estan orientats de sud-oest a nord-est, a través d’alineacions de serres algunes de les quals acaben a la mar formant espectaculars penya-segats, com la serra del Cavall Bernat, el Pal, el cap de Formentor, el puig Gros de Ternelles... Aquestes alineacions separen valls que recorren de forma longitudinal les muntanyes: la vall d’en Marc, la vall de Colonya, Ca n’Eixartell, Sant Vicenç, Bóquer, Formentor, Ternelles…
Les principals elevacions muntanyoses són la continuació del puig Tomir, com és el cas del puig de Ca (885 m) i la cuculla de Fartàritx (712 m). Una altra alineació està constituïda per la tossa del Llamp (598 m), la penya Mascorda (443 m) i la penya del Rafalet (326 m) que separa la vall de Colonya de la de Ca n’Eixartell.
Al nord de la vall d’en March hi ha una altra alineació formada pel puig de Can Massot (634 m), el puig de l’Esbaldregat (784 m) i el puig Gros de Ternelles (834 m).
La Vall de Ternelles, tancada per la serra de Ternelles i per la serra de la Font (507 m) i la serra de Cornavaques (542 m). La vall de Sant Vicenç situada entre la serra de la Punta (387 m) i la serra del Cavall Bernat (352 m). Les valls de Bóquer i la de Formentor, amb el puig del Morral (350 m), la talaia d’Albercuix (375 m), el Pal (411 m) i el Fumat (334 m).
A la zona de muntanya, formada bàsicament per roca calcària, hi apareix un modelatge superficial anomenat lapiaz o rellar, així com nombroses coves i avencs formades, moltes d’elles, per l’acció de l’aigua sobre la roca calcària. De fet, Pollença compta amb més de 700 cavitats subterrànies, és el municipi que en té més de l’illa. Els penya-segats més importants del municipi es troben a la zona del Cavall Bernat, Formentor, Ternelles i Ariant. De les muntanyes baixen nombrosos torrents, alguns dels quals formen espectaculars salts d’aigua, com el Molinet, Llinars, el Raconàs, Pedruixella, o també canons càrstics (com el torrent del Miracle, el clot d’Infern de Son Grua, el torrent Fondo de Can Vela...), que acaben formant ecosistemes rics a causa de la presència de gorgs amb aigua. Cales profundes i entrades importants coronen l’extens litoral del municipi, destaquen especialment Cala Castell, Cala de Sant Vicenç, Cala Bóquer, Cala Figuera i Cala Murta.
Pel que fa a la gran plana al·luvial, aquesta es troba ocupada bàsicament per terrenys agrícoles, plans, amb algunes petites elevacions cobertes de pinar o alzinar. El litoral d’aquesta plana està format per platges d’arena i per zones humides, algunes d’elles ja desaparegudes a causa del boom turístic. Tot i això, es conserva encara la Gola, el prat de Can Cullerassa i l’Albufereta i el Rec, compartida entre Pollença i Alcúdia.
Biogeografia: flora i fauna
La superfície forestal del municipi supera el 25 % del total i la garriga un poc més, de l’ordre del 35 %. El bosc característic és l’alzinar, que normalment ocupa els vessants nord de les muntanyes, que són més ombrívoles, humides i fresques, especialment a la vall d’en Marc, la vall de Colonya, la vall de Ca n’Eixartell, Ternelles, Sant Vicenç…
Al Moll de Pollença i a Formentor els alzinars pràcticament arriben a la vorera de mar. Mentrestant, els vessants més assolellats de les muntanyes solen estar coberts de pinars i garrigues d’ullastre.
Als cims de les moltes muntanyes que té el municipi, a zones empenyalades i racons de vorera de mar, s’hi troba la flora més interessant, amb presència de plantes endèmiques úniques de Mallorca. Quant a la fauna, és precisament als espais naturals, a zones boscoses, a zones de roquissar, a les muntanyes, a vorera de mar o als penya-segats marins, on hi ha el conjunt de fauna més interessant, en tot cas una fauna característica del Mediterrani.
Les aus són segurament el conjunt més espectacular de la fauna del municipi; en destaquen la cria de voltors, àguiles peixateres, milanes, esparvers, falcons, xoriguers, òlibes, mussols... En alguns torrents encaixats de les muntanyes hi sobreviu una joia de la nostra fauna: el ferreret, un petit calàpet endèmic que miraculosament s’ha salvat de l’extinció.
Clima
El municipi de Pollença s'engloba dins el clima mediterrani característic de les illes Balears, un clima temperat amb hiverns suaus i estius calorosos i secs, amb la notable influència de l'embat.
No obstant això, l'orografia de la serra de Tramuntana i la seva situació a la part més septentrional de l’illa són factors determinants que doten Pollença d’un microclima lleugerament més humit i més fresc que la diferencia de la resta de l’illa, sobretot pel que fa a la pluviometria i a les temperatures més moderades.
Text elaborat amb la col·laboració de Miquel Àngel March, geògraf.
3. Els nuclis urbans
El municipi de Pollença es caracteritza per un mosaic urbà que reflecteix la seva diversitat geogràfica, des de la serra fins a la costa. Tres nuclis urbans conformen el municipi: Pollença, el Moll i Sant Vicenç. El nucli de Pollença, vila principal i centre administratiu, té un traçat urbanístic d'origen medieval amb carrers estrets i singulars, i manté un teixit social i cultural sòlid durant tot l'any. El seu patrimoni inclou el Calvari, amb l’emblemàtica escala, el convent de Sant Domingo i punts de trobada com la plaça Major i la plaça de Ca les Monnares, a més de l’històric pont Romà. De totes maneres, i de cada vegada més, el nucli de Pollença s’està convertint en un enclavament turístic, tant pel que fa a la residència com a l’oferta complementària.
El Port de Pollença, el Moll, actua com el principal eix marítim i un nucli de gran vitalitat, amb un traçat lineal i contemporani que es desenvolupa al llarg de la badia de Pollença. El seu cor urbanístic es divideix entre la primera línia de costa (composta per l’avinguda d’Alemanya, el passeig de Londres, el passeig de Saralegui, el passeig d’Anglada Camarasa, passeig Voramar i el passeig de Colom), el port esportiu i la plaça de Miquel Capllonch, centre cívic del nucli. El seu desenvolupament es completa amb el Pinaret, el Bosquet i la Gola, un espai d'ombra i esbarjo que ofereix un contrast de zona verda amb la línia de platja.
La Cala de Sant Vicenç, composta per cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó, és un petit nucli envoltat per la peculiar serra del Cavall Bernat i la zona de Coves Blanques. Destaca per ser un nucli d’estiueig, amb una baixa intensitat residencial i una arquitectura marcada per cases i xalets costaners envoltats per l’entorn rocallós que l’acompanya.
Formentor es defineix com un espai emblemàtic destacat per ser una joia paisatgística. El seu caràcter queda marcat per cala Gentil i cala Pi, que formen la platja de Formentor. Juntament amb l’illa de Formentor, són punts de referència i símbols del litoral nord-oriental de Mallorca. De totes maneres, els darrers 30 o 40 anys, el sòl rústic del municipi s’ha convertit en una gran zona edificada, ocupada per habitatges vacacionals, la qual cosa confereix a les àrees rurals un caràcter cada cop més urbà.
Text elaborat amb la col·laboració de Miquel Àngel March, geògraf.
4. Demografia
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'exercici del 2024 el municipi de Pollença tenia una població total de 17.594 habitants, una xifra constituïda per 8.834 dones i 8.760 homes. Això representa una densitat de població aproximada de 116,02 habitants per quilòmetre quadrat. La vila de Pollença és el nucli poblacional majoritari, aproximadament un 50 % de la població total.
El Port de Pollença en concentra entorn d’un 43 %, mentre que la Cala de Sant Vicenç i les àrees disseminades (Formentor inclòs) representen aproximadament el 7 % restant del cens municipal. Des de principis del segle XX, la població de Pollença ha presentat una tendència creixent sostinguda i accelerada, sobretot marcada pel boom turístic de la dècada dels anys setanta.
Entre principis del segle XX i l’actualitat, la població ha crescut al voltant d’un 120 %, i ha passat dels aproximadament 8.000 habitants l’any 1900 als 17.594 de l’any 2024. De totes maneres, Pollença no és dels municipis amb més creixement demogràfic, sobretot si el comparam amb altres termes municipals del litoral balear, on l’augment de la població ha estat molt més gran (Alcúdia, Calvià, Andratx, Llucmajor, Sant Eulàlia i Sant Josep de sa Talaia, entre d'altres).
Text elaborat amb la col·laboració de Miquel Àngel March, geògraf.
5. Activitat econòmica
Històricament, l'economia de Pollença ha estat profundament arrelada a l'agricultura i la ramaderia. Les característiques geogràfiques i climàtiques de la regió han permès el cultiu d'una varietat de productes agrícoles, inclosos ametlers, oliveres, garrovers i vinya. L'oli d'oliva i el vi són productes destacats de la regió. La producció d'oli d'oliva, en particular, segueix un procés tradicional que ha estat transmès de generació en generació.
La producció de vi també té una llarga tradició a Pollença. Algunes vinyes locals han guanyat renom per la qualitat dels seus vins, especialment els negres. Els cellers locals no només contribueixen a l'economia mitjançant la venda dels seus productes, sinó també a través de l'enoturisme, que atrau nombrosos visitants cada any.
El turisme és, sens dubte, un dels principals motors econòmics de Pollença. La seva combinació de platges, muntanyes, patrimoni històric i esdeveniments culturals atrau milers de turistes anualment. Aquest flux constant de visitants ha creat una sèrie d’oportunitats econòmiques per als residents de la zona. Hi ha diverses àrees on el turisme impacta l'economia de Pollença: a part del sector hoteler, que concentra prop de 8.000 places turístiques, una gran part de l’economia local se sustenta amb els habitatges vacacionals, especialment dins el sòl rústic, i que suposa de l’ordre de 17.000 places turístiques. El sector comercial, lligat al sector turístic, gaudeix d’una notable vitalitat, així com el sector industrial lligat a la construcció.