Personatges rellevants

Dionís Bennàssar Mulet

Dionís Bennàssar Mulet, el pintor per excel·lència de Pollença i de reconeguda fama internacional, va néixer el 1905. Va coincidir en el temps amb l'anomenada escola pollencina de pintura, adoptant el modernisme d'Anglada Camarasa, tot i que Dionís Bennàssar no es conformà amb una sola tendència estilística, sinó que es va moure dins el postimpressionisme i l'expressionisme. Exaltà el paisatge de Pollença i els costums de la terra amb la seva manera personal de donar color a la realitat. Morí el 1967 i el mes d'agost de 1999 s'inaugurà al carrer de la Roca la seva casa-museu.

Pere J. Cànaves Salas

Comerciant i polític nat el 1880. Pere J. Cànaves Sales es va casar amb Jerònima Bisañes Serra. Durant la segona república va militar en el partit Esquerra República i va ser president de la Junta Gestora nomenada pel govern del Front Popular des del 13 de març de 1936 fins el 20 de juliol de 1936. Es va caracteritzar per dur a terme una política reformista i moderada dins el context radicalitzat de l’època. Finalment, el 19 de juliol de 1936 va defensar la legalitat republicana i democràtica davant el cop d’Estat del general Franco. Per aquest motiu, les noves autoritats franquistes el condemnaren a mort a la causa núm. 57 de 1936. Va ser afusellat el 27 de gener de 1938. Deixà dos fills, Pere Josep i Antoni.

Miquel Capllonch Rotger

Fill del secretari de l'Ajuntament, Miquel Capllonch, i de Maria Rotger, va néixer el músic més important de Pollença. Pianista i compositor, cursà estudis a Palma i a Madrid que amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor; entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein. De les seves obres de creació destaquen: Shensucht o anhel, Traümerei o somieig, Nocturn i Tema i variacions. Morí a la seva vila natal el 1935, no sense abans haver cedit nombrosos terrenys de la seva possessió de Bóquer per a la construcció de l'església, plaça i escoles del Port de Pollença.

Llorenç Cerdà Bisbal

El 1862 va néixer, de pares pagesos, qui seria un dels pintors de més renom a la Mallorca de l'època, Llorenç Cerdà Bisbal. Estudià a Madrid i a Roma, on fou company de Sorolla i pintà els foners balears que es troben al museu d'Edimburg. La seva pintura es caracteritza pel realisme idealitzant de la pintura mallorquina del segle XIX, encara que en la seva estada a Itàlia fou influït pel transcendentalisme històric. Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic. Fou director de l'escola d'Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca, a més de regidor de l'Ajuntament d'aquesta ciutat. Morí a Palma el 1955.

Guillem Cifre de Colonya, abans Coll

Guillem Coll va néixer el 1852. Després d’heretar la fortuna dels Cifre de Colonya, els propietaris de la terres que conreaven els seus pares, es convertí en fill adoptiu dels senyors i adoptà els seus llinatges. Entre 1869 i 1879 residí a Madrid on es va llicenciar en dret, va rebre el mestratge de Giner de los Ríos i Nicolás Salmerón i fou cofundador de la Institución Libre de Enseñanza (ILE). El 1879, any de la tornada a Pollença, juntament amb una sèrie de col·laboradors locals, va fundar la Institució d’Ensenyament de Pollença, la primera escola fora de Madrid que seguia els postulats de la ILE. Un any després, el 1880, va crear una caixa d’estalvis associada a la institució, la primera de Mallorca encara en actiu, amb un clar objectiu educatiu i social. Es va casar amb Clara Hammerl. Morí a Lió (França) el 1908.

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera és el poeta per antonomàsia de Pollença i un dels majors exponents de la literatura catalana de tots els temps. Va néixer el 1854 al si de la família més rica de la vila, al carrer Major que avui du el seu nom. Les seves poesies van des del romanticisme de la seva primera època, al parnassianisme i el modernisme. Entre les seves obres destaquen El Pi de Formentor, La Deixa del Geni Grec, Horacianes... El 25 de setembre de 1888 fou ordenat prevere a Roma, i poc temps després es doctorà en Teologia. Des de llavors el catolicisme i el classicisme varen impregnar tota la seva vida i obra. El 1922 morí a Ciutat de Mallorca mentre predicava a les Tereses.

Joan Mas Ferragut

L'heroi de Pollença va néixer el 1520. Joan Mas Ferragut era fill de Cosme i Caterina. Segurament gràcies a les activitats comercials aconseguí ingressar a la mà major, però la seva fama no li arribà per la riquesa, sinó per l'organització de la milícia local quan Dragut atacà Pollença el 1550. Joan Binimelis diu que fou gràcies a ell i uns quants pollencins més que els moros foren expulsats de la vila. Joan Mas també fou batle reial, jurat per la mà major, conseller per part dels menestrals i per la mà major, clavari, mostassaf, conseller de ciutat, oïdor de comptes i taxador. Morí el 1607 i fou enterrat al Convent de Sant Domingo. És el personatge principal del simulacre de Moros i Cristians que cada any se celebra dins les festes de la Patrona.

Ramon Picó i Campamar

El 1848 va néixer Ramon Picó i Campamar, qui fou reconegut dramaturg i poeta. Als 11 anys, cridat pel seu germà Miquel, passà a viure a Barcelona. Allà començarà a desenvolupar la seva carrera literària; als 20 anys estrena Cor de Roure al Teatre Principal de Palma i, més tard, a Pollença. El 1914 publicà el seu darrer drama, La filla del segador, avui reeditada. Entremig, destaca el gran poema dramàtic i líric Garraf. Però Ramon Picó no només fou un gran artista, sinó també un gran catalanista, causa a la qual dedicà tota la vida. El 1870 fou un dels socis fundadors de la Jove Catalunya, el març de 1892 participà en la redacció de les Bases de Manresa i en el primer Congrés de Llengua Catalana el 1906. El 1915, moment en què quedà constituïda l'Acadèmia de la Llengua Catalana, Ramon Picó n'era un dels membres constituents. Morí a Barcelona el 13 de novembre de 1916.

Mateu Rotger Capllonch

Mateu Rotger Capllonch va néixer el 1862. La seva Història de Pollença en tres volums començada a publicar a finals del segle passat, el converteixen en el primer gran historiador de Pollença. Rotger va saber dotar el relat històric dels corrents historiogràfics que dominaven en el seu moment, tot conjugant perfectament aspectes del romanticisme amb el més pur positivisme. Fou canonge de la Seu de Palma, on desplegà una gran activitat sacerdotal com a braç dret del bisbe Campins. Morí el 1916.

Bartomeu Rull Cànaves

El 31 de juliol de 1691 neix a Pollença Bartomeu Rull Cànaves, qui arribaria a ser bisbe de Malta. Amb el seu nomenament com a prior de la Patrona de l'Esquadra dels Hospitalers, va començar la seva escalada dins l'orde. Així, després de diversos càrrecs, el 13 d'abril de 1738 passà a ser el general de l'Orde Hospitalària i gran prior de l'Església Major de Sant Joan. Però el gran prior Rull encara seria objecte de més honors i distincions: el 1739 se li confia la Comenda de Riaf i Villamur a Catalunya, i el 1745 el Priorat i Comenda de Pollença, mentre que un any abans havia estat comissari general de la Sant Creuada a Malta; el papa li concedeix els privilegis de portar roquet, museta i creu pectoral com els bisbes, i de portar capa magna com els cardenals. Morí lluny de Pollença el 1766.

Guillem Vives Rotger

El 17 de novembre de 1866 va néixer a Pollença Guillem Vives Rotger, que va arribar a ser un dels grans impulsors del moviment obrer catòlic a Mallorca. El 1889 va entrar a la Companyia de Jesús i a partir de 1891 decidí posar en pràctica la teoria de la Rerum Novarum de Lleó XIII. El 27 de maig de 1907 posà en marxà el Patronat Obrer de Palma que serà l’espurnà que farà avançar l’obrerisme catòlic de Mallorca. A més, s’ocupà personalment d’una publicació setmanal que titulà El Seglar Católico, on es deixa constància de les actuacions de la Congregació de Seglars i de l’obra social del Patronat Obrer. El 20 d’abril de 1935 va morir el Pare Vives, i tot i que havia desenvolupat gran part de la seva tasca fora de la vila, la manifestació de dol dels pollencins el dia del seu enterrament fou molt gran.

 

Personatges il·lustres del temps actuals

Miquel Bota Totxo

Miquel Bota Totxo va néixer a Pollença el 7 de juny de 1920 i va morir el 29 de gener de 2005. Els motius per ser recordat són múltiples.

Evidentment, va ser un poeta reconegut a dins i a fora del seu poble natal. Destacable fou el Premi Ciutat de Barcelona en llengua catalana el 1965, per la seva obra A ritme d’hores madures, el qual seria seguit d’altres guardons, com el Premi de Premis Ciutat de Palma que se li concedí l’any 1973.

A més de la poesia també va escriure diverses obres de teatre i, tot i que no s’arribaren a editar, dues es varen representar a Pollença amb un gran èxit de públic: Vós Reinau damunt l’altura i Somnis de Pescador.

Tan important com això és que Miquel Bota sempre era present als actes culturals que se celebraven al seu poble. Alguns dels esdeveniments que enorgulleixen els pollencins i mallorquins deuen molt a la seva dedicació altruista, casos com el del Festival de Música i el Certamen de Pintura durant les seves primeres etapes.

Un altre dels seus punts d’interès va venir marcat pel periodisme. No hi ha dubte que en aquest camp va marcar tota una època a Pollença. Des del 1955 i fins el 1964 va ser corresponsal de l’agència EFE, aconseguint el premi al corresponsal més actiu i el premi a la notícia de més valor periodístic. En fi, va ser des del primer número -el 24/04/1954-, el redactor en cap del suplement Pollensa en Cort de la revista Cort, dedicat en exclusiva al temes de Pollença. Aquesta tasca de recopilador de la realitat va prendre un nou vessant a partir de 1965, quan fou nomenat Cronista Oficial de la Vila.

Per últim, i no menys important, cal parlar de la seva faceta de bibliògraf, especialment de temàtica local i mallorquina. Aquesta intensa labor ha donat com a resultat la compilació d’una important biblioteca, la qual, juntament amb el seu arxiu personal, va ser donat a l’Ajuntament de Pollença perquè fos posat a disposició de tots els investigadors interessats en la seva consulta.El consistori

Antoni Seguí Bennàssar

Antoni Segui Bennàssar va néixer al Port de Pollença el 1927. En l’àmbit professional dedicà quasi tota la seva vida a l’ensenyament dels infants del Moll, i va ser el primer director de l’escola Miquel Capllonch, entre el 1968 i 1977. Mestre de professió i vocació, inicià la publicació del primer periòdic escolar del municipi, Bócchoris, en un data tan primerenca com és el 1968.

Antoni Seguí va ser una d’aquelles personalitats que marquen un temps i un espai; segurament no s’entendria el Moll actual sense la seva existència. Però el més interessant és que va saber defensar el seu Port des de la cultura catalana i des del seva estimació a Pollença; i això ho va fer de paraula i amb fets, ja fos des de la regidoria de l’Ajuntament entre el 1955 i el 1960, o també ocupant les secretaries de la Confraria de Pescadors, del Círculo Cultural, de l’Associació Iniciatives Turístiques i de l’Associació de Persones Majors.

El mateix es pot dir de la seva tasca al capdavant de la corresponsalia del Diari de Mallorca, ni més ni manco que entre 1959-1984, amb el pseudònim d’A. S. Boccoritano, a més de les col·laboracions a la premsa local, com El Gall o el Punt Informatiu Pollença.

Antoni Seguí també va voler posar el seu granet d’arena en la divulgació de l’obra de Miquel Costa i Llobera. Ho va fer com a membre de la Fundació Rotger Villalonga i amb l’edició de Supervivència de Miquel Costa i Llobera. Dades per a la Història, en commemoració del cinquantenari de la mort del poeta, el 1973.

A més de tot això, Antoni Seguí també era un poeta. Les seves composicions es poden trobar a Ponent, Sa Roqueta, Bajarí, Autores-Lectores, Arboleda, Tres Branques d’un mateix Pi. També té vàries corones poètiques a diversos anuaris espanyols i estrangers. Tot plegat li ha valgut diversos guardons.

No hi ha dubte que tots aquests mèrits situen Antoni Seguí, mort el 3 de juny de 2002, com un dels personatges més rellevants de l’àmbit cultural i social del Moll i, per derivació, de Pollença.

Xesca Ensenyat

Francesca Ensenyat Seguí, nada el 1952, es va donar a conèixer el 1969 gràcies a la publicació de l’obra Ciutat de l’horabaixa, a la qual seguirien tot un grapat de publicacions amb mèrits literaris més que reconeguts, tal i com ho testimonien els diversos premis que va aconseguir; cas del Ciutat de Palma amb Villa Copola. De totes formes, un dels aspectes que avui s’hauria de destacar és la forta vinculació que va manifestar Xesca Ensenyat amb el Port de Pollença mitjançant la seva literatura, aspecte perfectament palpable a la mencionada Villa Copola, com també a Quan venia l’esquadra, un veritable retrat del Moll i, en part també, de la Pollença dels anys cinquanta.

Però Ensenyat no només serà recordada per les seves novel·les, sinó també per l’activitat periodística que va dur a terme i, fins i tot, com una activista cultural en favor de la llengua catalana. No debades el mateix 1969 la premsa es feia ressò dels cursos de “mallorquí” que impartí conjuntament amb un altre insigne “moller”, Antoni Seguí. Igualment s’ha de recordar el paper destacat que va tenir en els actes celebrats a Pollença corresponents al I Congrés de Cultura Catalana el 1976 i el fet que uns anys més tard fos una de les fundadores i primera presidenta de la delegació de l’Obra Cultural Balear a la localitat.

En aquest sentit, també és remarcable la seva labor com articulista a periòdics tan prestigiosos com El País, a la premsa local, casos d’El Gall en la seva primera època o a la revista l’Espira, que ella mateixa va fundar el 1987.

En definitiva, el 2009 va finir una pollencina que no deixà ningú indiferent, ja sigui pels mèrits al·ludits, com per la seva forta personalitat, una personalitat que va fer que no es vinclés mai. Segurament, per això mateix va escriure i va viure amb més llibertat del que estam acostumats.

Teresa Cànaves Pallicer

Teresa Cànaves va néixer a Pollença el 13 de maig de 1944. Després d’una joventut similar a la de la resta dels seus conciutadans, als 19 anys es va sentir atreta per la vocació religiosa i missionera, i va ingressar a la comunitat de germanes dels Sagrats Cors de Jesús.

Acabada la seva formació religiosa i sanitària, va ser cridada per la petita comunitat de germanes dels SS CC establerta a Rukara, per ajudar a obrir una maternitat en aquella població, situada en una de les zones més pobres de Rwanda. El 1985 arribà a Africà i un any després ja funcionava el primer centre de maternitat de Rukara. Tant d’èxit va tenir la seva experiència, que a principis dels noranta, els 25.000 rwandesos de la zona havien vist millorar substancialment el seu nivell de vida.

Només la cruenta guerra civil de Rwanda el 1994, que quasi costà la vida a Teresa, va suposar l’aturada i, després, la devastació del centre sanitari. Tanmateix, el 2 d’agost del mateix any, Teresa Cànaves, fent gala d’una admirable valentia i integritat moral, va decidir retornar a Àfrica per auxiliar els refugiats rwandesos al campament de Goma (actual República del Congo). I el més sorprenent de tot és que uns mesos més tard ja tornava a intentar reconstruir la maternitat de Rukara, amb més dificultats encara que vuit anys abans.

Tanmateix, en poc temps va aconseguir el miracle d’obrir un autèntic hospital. Actualment gaudeix d’una capacitat per hospitalitzar 72 malalts i una maternitat amb 14 llits. Es fan una mitjana de 70 parts mensuals i en el dispensari s’atenen unes 100 consultes diàries.

Es pot concloure que els èxits humans i materials aconseguits a Rukara són obra d’un col·lectiu de persones, fins i tot de les ajudes que arriben de l’exterior, inclosa la de Pollença, però també sembla fora de tot dubte que sense l’altruisme, la capacitat de superació, la fortalesa i la constància de Teresa Cànaves, difícilment s’haurien arribat a aconseguir els progressos materials descrits.

Altres fills il·lustres

Altres fills il.lustres de Pollença són Flor Ricomana d’Oltzina (1312-1388) que es considerada la fundadora del Puig; Joan Baptista Desbach i Martorell (1617-1688), que fou Bisbe d’Urgell i Princep d’Andorra; Gabriel Fàbregues i Ferrer (1621-1683), secretari del Tribunal de la Inquisició; Jaume Cànaves March (1653-1721), el Bisbe de Malta; Martí Torrandell Llitrà (1679-1759) més conegut com l’Ermità de Ternelles; Gonçal Ferragut Cerdà (1776-1843), que arribà a provincial dominic de la Corona d’Aragó; Gaietana Giménez Adrver (1837-1922), també coneguda per la “Madre Alberta” que organitzà l’Escola Normal de Ciutat; Joan Guiraud Rotger (1862-1887), el poeta i capellà de can Llabrés; l’ecoònom Joan Cifre Cànaves, el metge Miquel Llobera Cànaves, Elisabet Cifre de Colonya (1467-1542) mestra del col·legi de la Criança, el coronel Guillem Aloy Llobera (1840-1905), el general Joan Bosch Domenge (1843- ?), Pere Llobera Garau, polític i president de la Diputació i el canonge Martí Llobera Solivellas (1858-1922).

Cal recordar que Pollença, a més dels seus fills il.lustres, té també una important nombre de Fills Adoptius, alguns d’ells de renom internacional. Aquests són Hermenegildo Anglada Camarassa (1873-1960), Atilio Boveri (1885-1949), Tito Citadini (1886-1960), Adan Dihel (1886-1952), Eugeni Mossgraber Gerhardy, Joan Binimelis Carcia (1539-1616), Miguel J. Font, Temple H. Fielding (1914-1983), Philip Newman (1904-1966) i Clara Hammerl (1858-1931).

 

Dr. Pere Salas Vives

Arxiver de l’Ajuntament de Pollença

---

Clicau aquí per accedir a tota la informació de Can llobera