L’Ajuntament de Pollença, amb la finalitat principal d’ordenar i compatibilitzar les activitats d’oci de la finca del Puig de Santuïri, va redactar i aprovar el Pla de Gestió de la finca. Cal destacar que aquest pla ha d’esdevenir un instrument de millora de l’àrea que faci compatible el seu ús públic amb la preservació dels valors de l’entorn natural de la zona.
Els objectius concrets del Pla pel Puig de Santuïri són els següents:
- La millora en la gestió d’un espai públic, evitant situacions d’abandonament del mateix.
- La conservació íntegra i la millora del patrimoni natural i paisatgístic.
- La difusió pública, lúdica i educativa dels valors d’aquest patrimoni, mitjançant la seva utilització social òptima.
- L’harmonització dels usos públics entre ells, la difusió dels mateixos i l’eliminació de possibles conflictes d’usos.
- L’harmonització dels usos amb els altres objectius de conservació.
- Els criteris sota els quals s’ha redactat el present Pla són:
- De precaució, adoptant les mesures de màxima garantia en cas de dubte de les possibilitats o riscs de determinades accions.
- De mínim impacte per a màxima percepció, ordenant l’ús públic per a permetre el màxim coneixement de la finca del Puig de Santuïri i els seus valors, sense posar en risc cap dels seus elements.
- De restriccions mínimes possibles, assegurant el criteri de precaució, però sense establir cap limitació innecessària.
Per tal d’assolir les finalitats del pla a través dels criteris establerts, cal tenir en compte les característiques del medi, així com l’estatus legal de la finca. Per tot plegat s’ha procedit a classificar quines activitats es podrien dur a terme tenint en compte l’assenyalat anteriorment. Aquestes són les següents:
- Recol·lecció
- Pastura i cria de ramats
- Abocador
- Ús industrial
- Planter d’orquídies
- Caça
- Zona d’esplai
- Atletisme
- Equitació
- Altres activitats esportives
- Educació ambiental i observació ornitològica i de natura
Localització
- El Puig de Santuïri és visible des de gran part del territori del municipi. Igualment ofereix unes vistes espectaculars del mateix des del seu cim.
- La imprecisió en la determinació del seu perímetre, així com la imprecisa cartografia existent sobre la finca, mostra que la delimitació de la superfície de la finca pública necessita d’una determinació al detall i un marcatge in situ.
- Existeixen pertorbacions humanes, la major de les quals és l’acumulació de residus fems, tant provinents de la gestió municipal, que utilitza aquesta zona com a magatzem improvisat de materials, com dels particulars, que aprofiten la manca de gestió per a utilitzar la zona com a abocador.
Geologia i pendent
- El puig està constituït per roca calcària, la qual dóna lloc a sòls fisurals amb una elevada proporció de pedregositat i roques, susceptibles d’erosió a causa de l’elevat pendent en algunes zones.
Accessibilitat
- Presenta quatre accessos, en els quatre punts cardinals, dos d’ells fora d’ús actualment.
- En general, es tracta d’una zona amb una elevada accessibilitat, garantint una potencial confluència d’usos diversos, especialment en cas de crear els itineraris que es proposen en Annex B.
Descripció biològica: Flora
- Gran diversitat de comunitats vegetals i biodiversitat pel fet que quasi tota l’àrea d’estudi pot considerar-se com a interfase de comunitats típicament mediterrànies, la màquia i l’alzinar.
- El Puig en el seu conjunt es tracta d’una zona en reestructuració a causa de la desaparició de pastures, en la que avança tant el pinar com l’alzinar, tot i que el primer ho fa amb major velocitat. És un estadi no climàcic, excepte en el cim i la vessant S elevada, on la màquia si representa una comunitat climàcica.
- L’alzinar és la comunitat climàcica en les cotes baixes del Puig de Santuïri, comunitat mot rica i especialment resistent als incendi forestals, per la poca combustivitat de l’espècie principal, l’alzina, i la capacitat de rebrotada de la majoria d’espècies del sotobosc, menys dens com major és l’estat de maduresa de l’alzinar.
- El tret més destacable és que el pinar, en algunes zones, està colonitzant superfície abans destinada a pastures o bé explotada forestalment, que actualment es troba fora d’explotació.
- El pinar es troba en una situació d’elevat potencial d’increment de la població de processionària (que afecta al 40,56 % del Puig en el nivell 2), per trobar-se en un estat latent, que davant d’una debilitació generalitzada del pinar (per qualsevol factor: tempestes, estrès hídric, etc.) pot experimentar una explosió demogràfica, esdevenint un problema de salut pública.
- La segona amenaça és la possibilitat d’incendi forestal provocada per l’abundant sotobosc existent, així com per la continuïtat de la massa forestal. El 97 % de la superfície del Puig presenta un risc molt elevat d’incendi, fet que haurà de ser tingut molt en compte en el disseny de mesures de gestió al respecte.
- Especialment important és l’eliminació de la connectivitat forestal entre el sotobosc de propietats colindants, possible origen del foc, així com l’habilitació de zones de seguretat al voltant dels camins i itineraris, estimables en un mínim de 10 metres d’amplada a cada costat.(8)
- En l’àmbit d’estudi es tenen cites d’espècies de la família ORCHIDACEAE, inclosa íntegrament en el Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades creat pel decret 24/92, per la qual cosa les mesures de gestió que s’adoptin han de ser no massives, i selectives amb les mateixes.
- Cal destacar en aquest apartat la presència destacada del pa porcí o rapa de porc (Cyclamen balearicum), endemisme present al Conveni de Washington sobre comerç internacional d'espècies vegetals. Ídem a l’apartat anterior respecte a les mesures de gestió no massives.
Descripció biològica: Fauna
- La ubicació del Puig fa que es pugui considerar un lloc estratègic per diverses espècies, per la qual cosa és una zona amb elevada ornitofauna potencial. Aquest fet ha de ser tingut en compte en la gestió, delimitant zones en les que no existeixi interferència humana. (10)
- Es coneix l’existència històrica de geneta (Genetta genetta), mart (Martes martes) i eriçó (Atelerix algirus), totes elles espècies protegides, pel que es reitera la necessitat de zones sense interferència humana en la finca.
- Es coneixen també dues problemàtiques a tenir en compte en la gestió:
L’existència del moix comú (Felix catus), en una colònia d’animals castrats i baix control del Refugi d’animals de Pollença, immersos en un programa LIFE de conservació del Voltor Negre.
L’existència de rates comuns a causa de la deficient gestió dels residus en les instal·lacions de les cotxeres municipals, espècie a eliminar pel seu efecte sobre les poblacions d’aus.
Descripció de l’estatus legal
- PTM. Caracterització com a Àrea Natural d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP), amb usos compatibles restringits.
- Únicament es permet un ús cinegètic no intensiu, la qual cosa descarta completament un eventual camp de tir fix o qualsevol varietat esportiva que n’impliqui una intensitat en l’ús.
- No obstant, sí tenen lloc en l’esmentada normativa instal·lacions necessàries per dur a terme activitats pròpies de protecció i educació ambiental, incloent aules de natura.
- L’article 33 de la llei 43/2003 fixa que tots els monts públics han de comptar amb un instrument de gestió, orientat a manteniment del seu estat de conservació favorable segons l’article 44 de la mateixa llei
- Cal notar que la gran majoria de particulars amb darreres a la comuna han instal·lat tot ampliant el seu domini privat a costa d’envair la muntanya pública. A causa de tota aquesta sèrie de tancaments desautoritzats es perd el rastre al camí.
Descripció dels usos actuals i històrics
- L’ús ancestral més destacable és el de pastura, sobre el qual cal destacar que aquest es recomana exclusivament de forma eventual, sense que en cap cas hi pugui haver un ramat dens resident.
- No obstant, es podria considerar apte una baixa densitat d’animals residents, al voltant de les 0,25 cabres/ha, densitat que garanteixi una recuperació de la flora existent, condicionat a l’adequació de la infrastructura de la finca.
- Cal destacar a més algunes pertorbacions que afecten la finca, sobre tot a les vores del camí, on destaca l’acumulació de residus, tant provinents de la gestió municipal, que utilitza aquesta zona com a magatzem improvisat de materials, com dels particulars, que aprofiten la manca de gestió per a utilitzar la zona com a abocador.
- Respecte a l’ús d’educació ambiental, les dificultats que es troba és la no adequació actual de la finca a les necessitats d’aquesta tipologia d’ús, entre d’altres la no existència actual d’itineraris de visita a les diferents comunitats, ni informació dels usos tradicionals o dels valors naturals.