L'Ajuntament de Pollença ha presentat el seu primer Pla de Gestió de l'Arbrat Urbà (PGA), un document tècnic que, per primera vegada, ofereix una radiografia completa del patrimoni arbori del municipi i estableix les línies d'actuació per als propers cinc anys.
L'inventari, elaborat per l'enginyer tècnic agrícola i arboricultor europeu Marcos Castilla Roca, ha catalogat un total de 4.315 punts d'inventari, dels quals 3.938 corresponen a arbres i palmeres vius, i la resta a escocells buits, soques i exemplars secs. En total, hi ha 377 posicions pendents de reposició, una xifra que el pla considera urgent d'abordar.
Un bosc urbà dominat per lledoners i moreres
Les espècies més presents al municipi són el lledoner (Celtis australis, amb un 13,81%), la morera (Morus alba, 13,31%) i el tamarell (Tamarix gallica, 10,11%). El pla adverteix que les dues primeres superen el llindar del 10% recomanat per la regla 10-20-30 de biodiversitat forestal urbana, i recomana no emprar-les en futures plantacions. Els tamarells del passeig marítim, en canvi, reben una menció especial: molts presenten característiques d'arbres veterans i el pla n'insta la conservació prioritària.
El municipi compta amb 92 espècies en total —52 de fulla perenne i 40 de fulla caduca— distribuïdes en 60 gèneres i 35 famílies.
La costa concentra dos terços de l'arbrat
La distribució per nuclis urbans és molt desigual: el Port de Pollença acull el 64,40% de tot l'arbrat del municipi (2.536 exemplars), seguit de Pollença vila amb el 32,33% i Cala Sant Vicenç amb tan sols el 3,28%. El pla alerta que la cobertura arbòria als nuclis urbans és d'un escàs 2,9%, molt per sota del 30% que recomana la regla 3-30-300 de l'OMS.
Menys poda, més vida
Un dels eixos centrals del pla és la revisió radical dels criteris de poda. El document proposa abandonar la poda sistemàtica hivernal per intervenir només quan l'arbre ho necessiti, seguint l'Estàndard Europeu de Poda. Segons el pla, la poda indiscriminada debilita els arbres, obre vies d'entrada a malalties, incrementa les despeses de conservació i, sobretot, redueix la cobertura d'ombra i escurça la vida útil dels exemplars.
Compromís de futur
El pla inclou també la proposta d'adhesió a la Carta de Barcelona, el document de referència europeu en matèria d'arboricultura, i recomana la creació d'una figura tècnica especialitzada a l'Ajuntament per gestionar el patrimoni verd.