Les obres de restauració dutes a terme l'any 1985 a l’edifici on s’ubica el Museu de Pollença, van donar lloc al descobriment, en els dos arcs que hi ha a l’angle d'accés principal al claustre de Sant Domingo, de les peces aquí exposades. Les olles de la volta, com el seu propi nom indica, es van trobar en els quatre angles de cada un dels arcs, sembla que la seva funció era la d'economitzar energies i material en el procés de construcció.
Es tracta d'unes olles de fang cuit, molt lleugeres, les quals -a causa de la seva fragmentació- passaren de tenir una funció domèstica a una funció constructiva. Se’n desconeix el taller d'elaboració, però és molt probable que la gran majoria procedeixi d'un mateix centre de producció. Pel que fa a la cronologia, aquesta ens ve donada per la del propi edifici, que va ser començat a la fi del segle XVI i acabat durant el segle següent.
Encara que siguin unes olles d'època moderna, les seves formes ceràmiques són herència de les medievals, i mostren una clara similitud amb les de tipus àrab. Així, tenim les olles de tipologia globular, que semblen perdurar durant tota l'edat mitjana i que són de dimensions petites; les olles de coll pla són una evolució de les àrabs, però aquestes presenten unes escletxes a la part superior de la vora que probablement servien per encaixar la tapadora; pel que fa a les peces de coll alçat, són característiques de l'època moderna.